Per realitzar l'enfibrat exterior es va utilitzar teixit de baix gramatge (100g/m2). Inicialment es va procedir a enfibrar primerament havent netejat molt bé tot el casc.
El primer intent: es va fer aplicant primer de tot una fina capa de resina epoxy sobre el cas i desprès ficar-hi a sobre el teixit, un cop ficat el teixit aplicar més resina i extreure l'aire amb un rodet airejador. El resultat d'aplicar-ho d'aquesta manera no va ser satisfactori ja que es van produir moltes bombolles d'aire entre el teixit i la resina i que el teixit va agafar uns plecs no desitjosos molt difícils d'eliminar.
El segon intent: es va col.locar primer de tot el teixit sobre el casc am els seus talls i solapaments pertinents i es va procedir a aplicar la resina epoxi directament sobre el teixit i amb una espàtula d'acer es va anar escampant i emprimant tot el teixit fins que la resina va arribar al casc. El resultat va ser satisfactori, però encara va ser millorat molt més quan es va aplicar la resina amb una espàtula de silicona.
El cas es va enfibrar en 3 etapes:
-1ra Costat de babord
-2na Costat d'estribord
-3ra Quilla
-4rt La proa i la popa s'han de reforçar exteriorment
Les unions entre teixits es va fer amb 15 cm de solapament entre ells, per dóna'ls-hi una resistència estructural forta.
En aquesta imatge es pot veure la presentació del teixit per enfibrar la quilla.
I aquí tot enfibrat.
Per reforçar la proa i la popa s'utilitza el mateix teixit mencionat anteriorment, fent-li uns talls transversals que no arribin a tallar la pesa per la meitat i aixi permetent que se li pugui donar angle longitudinalment sense que agafi arrugues.
